El joc de Līlā - El juego de Līlā

Pregunta: Fer el coneixement del Si mateix tan difícil, és el joc cruel de déu (lila)? Resposta: Conèixer el Si mateix és ser el Si mateix, i ser significa existència, l'existència pròpia d'hom. Cap persona nega la seva pròpia existència com cap persona nega els seus propis ulls, encara que hom no pugui veure'ls.  La pertorbació està en el desig d'objectivar el Si mateix. De la mateixa manera que vostè objectiva els seus ulls quan posa un mirall davant seu. Vostè s'ha acostumat tant a objectivar que ha perdut el coneixement de vostè mateix, precisament perquè el Si mateix no pot ser objectivat.  Qui coneixerà el Si mateix? El cos, que és inert, pot conèixer-lo?  Tota l'estona vostè parla i pensa en el Si mateix, però si se li pregunta, vostè nega conèixer-lo.  Vostè és el Si mateix, però vostè pregunta com conèixer el Si mateix.  On és aleshores el joc de déu (lila) i on és la seva crueltat?  És a causa d'aquesta negació del Si mateix per la gent, que les e...

En la indagació "Qui soc jo?" de Ramana Maharshi, el camp d'investigació és el cos i les seves sensacions i els pensaments. A quina conclusió puc arribar indagant sobre el cos i els pensaments? La resposta és RES . Aquesta conclusió és molt important. És atma vichara per a "dummies". És molt important perquè RES , no és realment RES . Abans de dur a terme la indagació, tenim la convicció que la nostra consciència està limitada, separada, que depèn del cos. Aquesta convicció es basa en l'evidència sòlida que els nostres pensaments, el nostre cos estan separats, que són una entitat limitada. En el moment en què no sé RES , aquesta sòlida evidència desapareix i em condueix a un punt on no sé què soc, i en concret, no sé si tinc una limitació o no. Aquest punt on realment no sé RES , és meditació. Això és tot el que cal entendre. Estem acostumats que el que entenem és el que pensem, aquesta és la dificultat. Però en el moment en què hem copsat aquest punt de no ...

Un mestre i el seu deixeble es disposaven a prendre el te, quan el deixeble va preguntar al mestre: - Mestre, quan em donaràs el coneixement final? El mestre li respongué: - Ara mateix. Llavors el Mestre va començar a servir el te. Va omplir la tassa però, quan aquesta va estar plena, no va parar i el te va vessar sobre la taula. El deixeble li va dir: - Mestre, ja no hi cap més te a la tassa. Llavors el mestre digué: - El mateix li passa al teu cap. És tan ple, que no puc posar-hi res més. El mestre Adi Śaṃkarā, ja advertia sobre el perill que el coneixement intel·lectual pot tenir a l'hora de progressar en el camí espiritual:  "Que Déu ens alliberi de l'immens bosc dels llibres!". Per tal d'avançar en el camí, cal buidar-se de tot coneixement, de tota idea preconcebuda. Hem d'invertir el nostre temps en allò que ens fa avançar en el camí espiritual: el coneixement d'hom mateix. Un cop arribem a aquest coneixement la resta vindrà afegida. Però, per arriba...

11. Quin és el mitjà per mantenir constantment el pensament "Qui sóc jo?" Quan sorgeixen altres pensaments, no cal perseguir-los, sinó preguntar-se: "A qui sorgeixen?". No importa quants pensaments sorgeixen. A mesura que sorgeix cada pensament, s'ha de preguntar amb diligència: "A qui ha sorgit aquest pensament?".  La resposta que sortirà serà "A mi".  Aleshores, si algú pregunta "Qui sóc jo?", la ment tornarà a la seva font i el pensament que va sorgir es tornarà quiescent.  Amb la pràctica repetida d'aquesta manera, la ment desenvoluparà l'habilitat de romandre en la seva font.  Quan la ment que és subtil surt pel cervell i els òrgans dels sentits, apareixen els noms i les formes brutes. Quan es queda al cor, els noms i les formes desapareixen. No deixar que la ment surti, sinó retenir-la al cor és el que s'anomena "interioritat" (antarmukha).  Deixar que la ment surti del cor es coneix com "externalitz...

P: Tinc la impressió que a cada nova experiència espiritual, la ment o alguna altra cosa, es precipita a tancar l'accés per evitar que retorni. R: Sí, és cert, realment cert. A la ment no li agrada allò que la supera i per això intenta negar l'evidència. S'ha de començar de nou. La ment es resisteix, és estúpid. El nostre paper és fer-li assaborir el sabor del Si. Hi ha experiències que estan fora, cal que la vivència baixi, que baixí al mental, que baixi al cos, que s'impregni al cos, que impregni la totalitat de l'ésser humà. Això s'anomena "fer descendir la joia" . Els textos antics diuen: "Fins a la punta dels peus". Hi ha moltes vivències del Sí que estan separades del cos o només a la part superior del cos. Cal que baixi fins a la punta dels peus. Aquesta és una pràctica important, perquè en el moment en què el cos sencer es troba saturat de la joia del Si, hi ha, sense necessitat de fer un esforç, una transmutació energètica que es pro...

La major part del que se'ns diu sobre el despertar sona com un argument per vendre'ns la il·luminació. Quan tracten de vendre'ns alguna cosa, només ens expliquen els aspectes positius, i fins i tot és possible que ens expliquin coses que no són veritat.  En l'intent de vendre'ns el despertar, se'ns refereix que la il·luminació té a veure amb l'amor i l'èxtasi, la compassió i la unió i altres experiències positives.  Sol estar embolicat en històries fantàstiques, de manera que arribem a creure que el despertar té a veure amb miracles i poders místics.  Un dels arguments de venda més habituals és la descripció de la il·luminació com una experiència de joia. Per conseqüent, la gent pensa: “Quan desperti espiritualment, quan senti la unió amb Déu, entraré en un estat d'èxtasi constant”.  Per descomptat, aquesta és una comprensió equivocada del despertar. El despertar pot anar acompanyat de joia, perquè la joia és un subproducte del despertar, però no és ...

El concepte estat natural en sànscrit està format per dues paraules: sahaja que significa "innat", "natural" i sthiti , que significa "estat permanent". En l'estat natural, l'activitat té lloc sense que la persona tingui cap pensament al respecte. La persona reacciona a les circumstàncies, però no a la ment. No hi ha res en la memòria que digui com pensar, com reaccionar. Les coses succeeixen de manera espontània, no a partir de la ment. Ho pots anomenar coneixement intuitiu o prajna. Allò que ha de ser fet, en el moment adequat, succeeix sense el pensament, sense intenció. Per això, les accions de la persona alliberada no deixen emprempta i no forcen una propera encarnació. Has de ser lliure i tan sols reaccionar a les circumstàncies. ---- Font

Com que tots els éssers vius volen ser sempre feliços, sense aflicció, com en el cas de tothom s'observa l'amor suprem per hom mateix, i com que la felicitat és la causa de l'amor, per tal d'aconseguir aquesta felicitat que és de la pròpia naturalesa i que s'experimenta en l'estat de somni profund, on no hi ha ment, hom s'hauria de conèixer el Si mateix.  Per això, el camí del coneixement, la indagació de la forma "Qui sóc?", és el mitjà principal.  1. Qui sóc? El cos groller que es compon dels set humors (dhatus),  no ho sóc. Els cinc òrgans dels sentits cognitius, és a dir: els sentits de l'oïda, el tacte, la vista, el gust i l'olfacte, que aprenen els seus respectius objectes, és a dir: so, tacte, color, gust i olor, no ho sóc. Els cinc òrgans dels sentits cognitius, és a dir: els òrgans de la parla, la locomoció, l'agafada, l'excreció i la procreació, que tenen com a funcions respectives parlar, moure, agafar, excretar i gaudir,...