El joc de Līlā - El juego de Līlā

La nit fosca de l'ànima és un concepte que es remunta a la tradició cristiana, amb San Juan de la Cruz, i fa referència a l'esfondrament de la percepció del sentit de la vida. En la persona, brolla un profund sentiment de manca de sentit. Aquest sentir que és molt proper al que coneixem com a depressió. Es manifesta com a un sentiment de buit o manca de propòsit, que fa que res tingui sentit en aquest moment. La vida que s'havia construït fins ara: "això és la meva vida", "aquestes són les coses que faig", "aquests els meus mèrits", "aquí és cap a on va tot", "què es considera important", tot aquest significat, per alguna raó, s'esfondra. El significat que tenia la vida abans, ja no té cap força per dirigir-la. La persona s'enfonsa en la foscor, però cap la possibilit at que en sortir-ne, ho faci en un estat diferent de consciència, on la vida torna a tenir propòsit de nou, però no un pròposit intel·lectual, basat en...

Per raons òbvies, històricament ens han arribat poques notícies sobre dones mestres.  Anandamayi Ma és una de les poques dones reconegudes com a sàvies, amb una realització completa.  En aquest vídeo es pot copsar la seva pau i joia.  Anandamayi Ma ensenyava per mitjà del silenci.

Pregunta: Quina diferència hi ha entre l'alliberament i la realització? Resposta: L'alliberament és quelcom molt precís en relació a l'advaita vedanta, però puc parlar de diferents tipus de realització.  Puc parlar d'una realització exotèrica o esotèrica, de la realització d'això o d'allò, ja que hi ha diverses formes de realització, n'hi ha que estan vinculats a una escola en concret, és més general. En canvi l'alliberament és viure en tant que ets el Si. Śaṃkarā diu: "En el moment que la convicció de ser el Si és tan forta com ho és per a l'ignorant la de ser el cos, s'està alliberat, d'això no hi ha cap dubte". Insisteixo en la paraula convicció, perquè tu ja ets el Si. Però en l'estat d'ignorància, tens la convicció de ser un humà. Des del moment que aquesta convicció desapareix i és reemplaçada per la convicció de ser el Si, tu saps que ets allò que has estat sempre: El Si.  La convicció, res més. I per suposat, és una ...

"Quan observo desperto, quan no observo, m'adormo". En el despertar a la transcendència, el camp de la consciència s'amplia i l'intel·lecte es neteja fins a sentir que jo sóc qui observa. L'intel·lecte capta la llum del que sóc, la meva consciència individual. La ment és el mirall en el qual es reflexa l'esperit, per això cal netejar el mirall perquè el reflexe sigui cada cop més pur.  El camí del l'alliberament és un camí d'esforç i treball basat en: - La meditació - La incorporació en la vida activa dels exercicis i recordatoris - El seguiment de les regles de vida

Pregunta: Si l'únic que fem és comprendre, només ens queda fer el nostre paper com un actor. Resposta: A la part de "només ens queda fer el nostre paper com un actor" t'he de dir que si. La part "l'únic que fem és comprendre" és una mica pejorativa, ja que dius "l'únic que fem". Fa falta comprendre, però també fa falta fer descendir aquesta comprensió dins de la vida per tal que es converteixi en una vivència. Hi ha un pas de la comprensió a la vivència quan vius el present a partir de la comprensió. Jo he comprès que soc el Si, però, si ho oblido, ja està, s'ha acabat. Resto en aquesta comprensió i a partir de l'estat de Consciència de mi, capto el moment present, això és la vivència. A la part de "només ens queda fer el nostre paper com un actor", sí, sí.  El petit ésser humà és com un actor el paper del qual a la vida està predeterminat, forma part de la predestinació, forma part d'un escenari global.  L...

Tal com va expressar E. Schrodinger , amb el nostre menjar absorbim les estructures d'ordre de la llum emmagatzemada a l'aliment, que les nostres cèl·lules corporals necessiten per a la comunicació intercel·lular. Aquest ordre intern i el contingut de llum del nostre aliment és l'únic que determina el seu valor biològic total. Segons Fritz-Albert Popp , en el seu llibre "Biologia de la llum", l'enorme quantitat d'informació que precisa un organisme viu, sols es pot transmetre per mitjà d'oscil·lacions que vibren a la velocitat de la llum. Un exemple és la constant renovació cel·lular: el cos produeix fins a 10 milions de cèl·lules per segon; això sols és possible per mitjà de receptors i emissors electromagnètics situats a l'ADN. L'energia de l'aliment Si bé els aliments aporten nutrients estructurals (aminoàcids, greixos, sucres, minerals), potser la seva principal propietat no són els seus components físics, sinó l'acció vitalitzant s...

El concepte de "temps axial" és una teoria de la filosofia de la història del pensador Karl Jaspers. Jaspers divideix la història de la humanitat en dues grans etapes separades pel temps axial, situat entre el s. VIII al s. II a.e.c. Amb aquesta datació es desmarca del calendari occidental, ja que el temps axial és una categoria universal que no es pot vincular amb una determinada religió.

També es consideren part de la doctrina vedanta els comentaris tradicionals que van fer els savis, principalment Adi Śaṃkarā  (788-820) que va comentar les 11 Upanixads principals, el Brahma-sutra i la Bhagavad Gita.

Les tres fonts de la doctrina vedanta (prasthānatraya) són e l Vedantāsūtra o Brahmasūtra de Badaraiana, les Upanixads, la Bhagavad Gita.

   El nom vedanta* es compon del terme sànscrit "veda" (coneixement, saviesa) i "anta" (final, conclusió). Significa literalment "el final dels Vedes" però també s'interpreta en un doble sentit com la saviesa final i l'última part dels Vedes. La saviesa final, en sentit absolut, com el coneixement espiritual més elevat, perquè:  "on tot s'ha convertit sols en ātman... qui va a conèixer i per mitjà de què?" BU 2.4.14 "un cop conegut això, tot això és conegut" MU 1.1.3. L'última part dels Vedes, en sentit cronològic, ja que aquesta doctrina va completar el reemplaçament de la religió vèdica (expressada en el text èpic mitològic Rig-veda) per la nova religió hinduista. És la consumació La doctrina vedanta és per tant la fi de la tradició, tant en sentit al·legòric com en sentit literal històric. ------ Notes *El vedanta (वेदान्त,vedānta) és una escola de pensament de l'hinduisme que es basa en els ensenyaments esotèrics...

En aquest vers de Śaṃkarā* es pot resumir la doctrina de l'advaita vedanta: "brahman és real, el món és irreal i el jo individual no és diferent del brahman"**.  Segons l'advaita vedanta: - Sols existeix brahman, la realitat adual, única i indivisa.  - La pluralitat del món és una aparença irreal, una il·lusió (māyā) basada en la ignorància (avidyā). - L'existència cíclica, el món de la ignorància, el desig, l'acció, el plaer i el dolor, en resum, la roda del samsāra no ha existit mai. - L'essència de l'individu no pot ser una altra que brahman. Aquest individu il·lusori, s'allibera il·lusòriament del seu il·lusori esclavatge quan experimenta la veritat i desperta al coneixement de la seva natura infinita que mai havia perdut. ------------ Notes * El principal representant de l'advaita vedanta és Śaṃkarā que va viure vers el s. VIII e.c. i fou deixeble de Govinda, deixeble de Gaudapāda.  **  brahma satyam jagat mithya jivo brahmaiva naparah