R: Sí, és cert, realment cert. A la ment no li agrada allò que la supera i per això intenta negar l'evidència. S'ha de començar de nou. La ment es resisteix, és estúpid.
El nostre paper és fer-li assaborir el sabor del Si. Hi ha experiències que estan fora, cal que la vivència baixi, que baixí al mental, que baixi al cos, que s'impregni al cos, que impregni la totalitat de l'ésser humà.
Això s'anomena "fer descendir la joia". Els textos antics diuen: "Fins a la punta dels peus".
Hi ha moltes vivències del Sí que estan separades del cos o només a la part superior del cos. Cal que baixi fins a la punta dels peus.
Aquesta és una pràctica important, perquè en el moment en què el cos sencer es troba saturat de la joia del Si, hi ha, sense necessitat de fer un esforç, una transmutació energètica que es produeix, perquè les habilitats psicològiques que es troben lligades a certes zones del cos es troben saturades de joia i per a aquests aspectes, això és un descobriment, perquè abans tot això l'espiritualitat, el Si era quelcom estrany a nosaltres i de sobte es troba que està plenament satisfet amb el descens de la joia del Si.
Llavors la recerca del plaer exterior es transmuta en recerca del Si perquè el cos té set del Si.
Aquesta és una transmutació bastant important que es troba en el camí que porta a la vivència constant.
És evident que al principi poden ser necessaris certs esforços, però no serà mai gràcies a un esforç que s'arribarà a la vivència constant. Això seria horrible, seria molt contradictori.
Hi ha una possibilitat de vivència constant quan la vivència és beatífica, quan és extremadament agradable. Ja ho diu Ramana: "tothom cerca la felicitat".
Llavors aquesta recerca de la felicitat de tothom es convertirà en la recerca del Si perquè tots els aspectes de l'ésser humà troben satisfacció en el descens de la joia del Si.
Aquest és un aspecte que hom treballa especialment en una etapa perquè la vivència constant i la vivència de la joia són indissociables. Si no és molt agradable, corporalment parlant, psicològicament parlant, no es pot tornar constant. Es torna constant quan hi ha aquesta vivència.
Això em porta als Vedes on es descriu el coneixement com a un soma. El soma es pot traduir per "elixir de la immortalitat", "poció de la immortalitat", és la beguda del coneixement.
En les diferents tradicions trobem l'analogia entre el coneixement i la beguda i la vivència de la joia es compara a l'embriaguesa de la vivència beatífica.
I en el fons, es pot ben dir que és una qüestió d'addicció. Hem de descobrir aquesta joia, fer-la descendir i veurem que, a poc a poc, cada cop serà més difícil estar-se'n. És en realitat quan és impossible estar-se'n que la vivència es torna constant.
Quan hom coneix això, és una bestiesa passar un instant sense aquesta vivència és l'absurditat més gran i resulta insuportable.
És així com es fa la vivència constant.
----