A quina conclusió puc arribar indagant sobre el cos i els pensaments? La resposta és RES.
Aquesta conclusió és molt important. És atma vichara per a "dummies". És molt important perquè RES, no és realment RES.
Abans de dur a terme la indagació, tenim la convicció que la nostra consciència està limitada, separada, que depèn del cos. Aquesta convicció es basa en l'evidència sòlida que els nostres pensaments, el nostre cos estan separats, que són una entitat limitada.
En el moment en què no sé RES, aquesta sòlida evidència desapareix i em condueix a un punt on no sé què soc, i en concret, no sé si tinc una limitació o no.
Aquest punt on realment no sé RES, és meditació. Això és tot el que cal entendre.
Estem acostumats que el que entenem és el que pensem, aquesta és la dificultat. Però en el moment en què hem copsat aquest punt de no saber un sol cop, hi anem i tractem de mantenir-nos allà més i més. Meditem més i més.
Aquest no saber no és un mant que ens fa no saber sobre cuinar, conduir, parlar, sumar, etc. És un no saber molt específic, un no saber sobre la consciència. En concret, no saber si la consciència està limitada o no.
I encara més, és donar a la consciència l'oportunitat de ser allò que realment és.
Això és el que és realment la meditació: donar a la consciència la llibertat, l'oportunitat de ser allò que és, allò que sempre ha estat.