- Mestre, quan em donaràs el coneixement final?
El mestre li respongué:
- Ara mateix.
Llavors el Mestre va començar a servir el te. Va omplir la tassa però, quan aquesta va estar plena, no va parar i el te va vessar sobre la taula.
El deixeble li va dir:
- Mestre, ja no hi cap més te a la tassa.
Llavors el mestre digué:
- El mateix li passa al teu cap. És tan ple, que no puc posar-hi res més.
El mestre Adi Śaṃkarā, ja advertia sobre el perill que el coneixement intel·lectual pot tenir a l'hora de progressar en el camí espiritual: "Que Déu ens alliberi de l'immens bosc dels llibres!".
Per tal d'avançar en el camí, cal buidar-se de tot coneixement, de tota idea preconcebuda.
Hem d'invertir el nostre temps en allò que ens fa avançar en el camí espiritual: el coneixement d'hom mateix. Un cop arribem a aquest coneixement la resta vindrà afegida.
Però, per arribar a aquest coneixement cal que l'intel·lecte se sotmeti i reconegui la seva incapacitat.
Les ensenyances tradicionals ens mostren dues vies per arribar a la Realització:
- Via de la devoció (Bhakti). És la submissió total a la voluntat divina.
- Via del coneixement (Jnani). Un cop hem entès el que som, cal que l'intel·lecte reconegui que no pot comprendre la divinitat. Si l'intel·lecte se sotmet, la llum de la intuició obre nous camins. L'intel·lecte no pot comprendre ni la intuició ni la inspiració.
Cal destruir tots els conceptes i tornar a construir el coneixement per mitjà de l'atenció i la intuïció. Un cop fet això, només resta experimentar el Ser en tota la seva immensitat.
El coneixement es desenvolupa per mitjà de la intuició.
----
Font
Mayéutica transcendente: Enseñanza oral: Jesús Sánchez, 15-2-20.