El joc de Līlā - El juego de Līlā

Jeanne de Salzmann: rítmica i moviment "Darrere del moviment visible hi ha un altre moviment; un que no pot ser vist, que és molt fort i del qual depèn el moviment extern. Si aquest moviment no fos tan fort, l'extern no tindria cap acció". Jeanne de Salzmann Jeanne de Salzmann (26 de gener de 1889, Reims - 24 de maig de 1990, París). Va ser una professora de dansa i rítmica francès-suïssa i una alumna propera del professor espiritual G. I. Gurdjieff i d'Emile Jaques-Dalcroze. Va conèixer al seu marit Alexandre de Salzmann a Hellerau a l'Institut Dalcroze. Es van casar el 6 de setembre a Ginebra. Amb ell va tenir una filla, Nathalie de Salzmann (1919-2007). La Primera Guerra Mundial va provocar el tancament de l’Institut de Dalcroze i Jeanne i el seu marit Alexandre es van traslladar a Tiflis, Geòrgia, on va continuar ensenyant. El 1919, Thomas de Hartmann va introduir als Salzmanns a George Gurdjieff, una relació que perduraria fins a la mort de Gurdjieff el 1949...

L'advaita vedanta L'advaita vedanta o vedanta és una modalitat del vedanta que ofereix una interpretació  no dualista (advaita) de les doctrines fonamentals dels tres textos de l'escola vedanta (prasthānatraya). L'obra més antiga que es conserva d'aquesta tradició és la māndukyakārikā, comentari en vers de la māndukyā upanixad escrit per Gaudapāda vers el s. VII e.c. i molt influit pels corrents no dualistes del budisme. Šamkarā  El principal representant és Šamkarā que va viure vers el s. VIII e.c. i fou deixeble de Govinda, deixeble de Gaudapāda. A Šamkarā se li atribueixen molts textos, comentaris d'obres anteriors com les Upanixads, els Brahmasutres i la Bhagavad gita, però també obres originals en prosa i en vers, la major part d'elles espúries o dubtoses. La crítica sols està unànimement d'acord en aquests escrits: Comentari dels Brahmasutres Comentari de les Upanixads Brahadaranyaka i Taittiriya Autoria de Upadešasāharsi Doctrina En aquest vers de...

L'advaita vedanta no és una escola en bloc, sinó una escola plural amb debats que s'estenen des dels seus orígens fins als nostres dies. Algunes de les qüestions més disputades són: La relació entre brahman i els individus: teoria del reflex, de la limitació, etc. Ubicació de la ignorància: en la ment del brahman, en la ment individual, etc. Relació entre el món i la ment individual, si el fet percebut ja està creat o és creat per la ment individual o sols existeix una única ment. La pràctica espiritual. Es debat quina és la pràctica necessària: estudiar les escriptures amb un mestre, meditar, o si cal combinar l'autoindagació amb pràctiques rituals, el ioga de Patanjali o la devoció, etc. Escoles de l'advaita Dins de l'advaita vedanta destaquen tres subescoles. Aquests corrents, amb el pas del temps han anat diluint les seves diferències i s'han vist influenciats també per altres escoles com el ioga. Això es pot veure bé en les obres de Vidyaranya, Mashusudana ...

La vida és un mirall En el camí cap a l'alliberament, un treball fonamental és l'eliminació dels programes que hem heretat per mitjà del nostre arbre genealògic. Els programes Aquests programes, que no són nostres, es troben localitzats a l'inconscient i condicionen la nostra manera de relacionar-nos amb el món i, especialment, amb les altres persones. Per a l'eliminació dels vasanas (programas) és imprescindible conèixer-se a hom mateix. Contra més aprofundim en el psiquisme de l'humà, més evident serà per a nosaltres la imperfecció d'aquest vehicle i més conscients ens farem d'aquelles actituds, hàbits i programes que cal eliminar per tal que la noció d'ego es desconstrueixi a poc a poc, però de manera inexorable. Les circumstàncies que trobem en la nostra vida tenen un sentit, tenen un PERQUÈ, i és important que descobrim quin és el missatge que s'oculta al darrere.  L'ombra Carl Jung va tractar aquest tema que sota el concepte de l'ombra....

  "Practicar la meditació és adonar-se que no es pot meditar". Cal tenir molt present que la meditació forma part d'un art de viure i no es pot afegir artificialment a una vida en la qual no pot encaixar. Al principi, fes meditacions curtes. Utilitza una alarma per saber quan acaba la meditació. És important NO mirar el rellotge mentre es medita. Cal evitar la somnolència, el cansanci. La ment ha d'estar clara, per això és millor no meditar després dels àpats. També és important dormir bé i portar una vida intramundana apacible i relaxada. La meditació ha de ser una prioritat, per això de vegades cal reorganitzar la vida per trobar un espai de recolliment. Això inclou canviar hàbits, però també pot suposar haver de canviar de feina, d'amistats, d'aficions. Quan la ment és un obstacle, no ens hem de capficar, si veus que la ment s'embranca en pensaments, tornes a concentrar-te; aquest procés cal repetir-lo tantes vegades com sigui necessari, forma part de l...