Salta al contingut principal

Edgar Tolle: La percepció del sentit de la vida

La nit fosca de l'ànima és un concepte que es remunta a la tradició cristiana, amb San Juan de la Cruz, i fa referència a l'esfondrament de la percepció del sentit de la vida.

En la persona, brolla un profund sentiment de manca de sentit. Aquest sentir que és molt proper al que coneixem com a depressió.

Es manifesta com a un sentiment de buit o manca de propòsit, que fa que res tingui sentit en aquest moment.

La vida que s'havia construït fins ara: "això és la meva vida", "aquestes són les coses que faig", "aquests els meus mèrits", "aquí és cap a on va tot", "què es considera important", tot aquest significat, per alguna raó, s'esfondra. El significat que tenia la vida abans, ja no té cap força per dirigir-la.

La persona s'enfonsa en la foscor, però cap la possibilitat que en sortir-ne, ho faci en un estat diferent de consciència, on la vida torna a tenir propòsit de nou, però no un pròposit intel·lectual, basat en els conceptes mentals, com fins ara, sino, un propòsit que connecta a quelcom que no pot ser explicat amb paraules.

En la nit fosca de l'ànima, quelcom mor. El que mor és el sentiment egoic i aquesta mor és dolorosa. Però per suposat, res real mor, només una identitat il·lusòria.

El resultat és un segon naixement. El vell "jo" mor i el nou "jo" neix.

Per això en moltes tradicions hi ha rituals iniciàtics que consisteixen a passar per aquesta foscor, sovint amb privació de llum, o moviment, com en un taüt. 

Si et trobes en aquest procés, sàpigues que la millor forma de sortir-ne és abandonar. Contra més aviat abandonis, més aviat te'n sortiràs.

Abandonar significar no jutjar més, sigui quina sigui la teva experiència en aquest moment.

El primer exercici d'"Un curs de miracles" és: "Res del que veig en aquesta habitació significa res". El que fa aquest exercici és recrear el procés de la nit fosca, és a dir, l'esfondrament del significat de la vida construït mentalment.

Amb aquest procés, abandones tot el significat construït mentalment, tot el que ha estat bastit amb el condicionament cultural. A partir d'aquí, pots mirar el món sense imposar un esquema mental de significat i retornar a un estat d'ignorància.

No tothom, però, ha de passar per la nit fosca de l'ànima per arribar al despertar.