En aquest vers de Śaṃkarā* es pot resumir la doctrina de l'advaita vedanta:
"brahman és real, el món és irreal i el jo individual no és diferent del brahman"**.
Segons l'advaita vedanta:
- Sols existeix brahman, la realitat adual, única i indivisa.
- La pluralitat del món és una aparença irreal, una il·lusió (māyā) basada en la ignorància (avidyā).
- L'existència cíclica, el món de la ignorància, el desig, l'acció, el plaer i el dolor, en resum, la roda del samsāra no ha existit mai.
- L'essència de l'individu no pot ser una altra que brahman.
Aquest individu il·lusori, s'allibera il·lusòriament del seu il·lusori esclavatge quan experimenta la veritat i desperta al coneixement de la seva natura infinita que mai havia perdut.
------------
Notes
* El principal representant de l'advaita vedanta és Śaṃkarā que va viure vers el s. VIII e.c. i fou deixeble de Govinda, deixeble de Gaudapāda.
** brahma satyam jagat mithya jivo brahmaiva naparah