Pregunta: Si l'únic que fem és comprendre, només ens queda fer el nostre paper com un actor.
Resposta: A la part de "només ens queda fer el nostre paper com un actor" t'he de dir que si.
La part "l'únic que fem és comprendre" és una mica pejorativa, ja que dius "l'únic que fem".
Fa falta comprendre, però també fa falta fer descendir aquesta comprensió dins de la vida per tal que es converteixi en una vivència. Hi ha un pas de la comprensió a la vivència quan vius el present a partir de la comprensió.
Jo he comprès que soc el Si, però, si ho oblido, ja està, s'ha acabat. Resto en aquesta comprensió i a partir de l'estat de Consciència de mi, capto el moment present, això és la vivència.
A la part de "només ens queda fer el nostre paper com un actor", sí, sí.
El petit ésser humà és com un actor el paper del qual a la vida està predeterminat, forma part de la predestinació, forma part d'un escenari global.
L'actor ha de procurar fer el seu paper el millor que pot en aquest escenari còsmic, i això no és més que el paper d'un actor, és un paper que es representa sense necessitat: és el joc de līlā.
Llavors, la condició que al principi era una presó es converteix en un joc que hom assumeix.
Llavors, la condició que al principi era una presó es converteix en un joc que hom assumeix.