Les tres fonts de la doctrina vedanta (prasthānatraya) són el Vedantāsūtra o Brahmasūtra de Badaraiana, les Upanixads, la Bhagavad Gita.
- El Vedantāsūtra o Brahmasūtra de Badaraiana, escrit entre 500 i el 200 a.e.c., és el text fundacional. Segons la tradició posterior, Badaraiana és un nom de Vyasa, un dels savis més o menys llegendaris als qui s'atribueix el Rig-veda, compost entre 1500 i 900 a.e.c (1). Són textos molt foscos que han donat lloc a diferents interpretacions, i en conseqüència, a diverses escoles amb doctrines molt diverses entre si. Les principals escoles són: l'advaita vedanta que té com a principal representant a Šamkara (s. VII-VIII e.c.), el visistādvaita vedanta de Ramanuja (s. XI-XII e.c.) i el dvaita vedanta de Madhva (s. XIII e.c.).
- Les Upanixads, textos de metafísica del s. VII a.e.c., que van produir una ruptura amb la religió del Rig-veda. Representen el pas de la religió del ritualisme a la religió de la salvació. La principal conclusió de les Upanixads és "Jo sóc el brahman" (BU I.4.10) la Realitat infinita, la Consciència pura i l'únic que existeix, "tot és en realitat el brahman" (CU 3.14.1). Aquesta saviesa de l'Absolut és el coneixement alliberador (brahmavidyā)(2).
- La Bhagavad Gita, poema compost de 700 versos inclòs en el Mahābhārata, text épic-religiós del s. III-II a.e.c. El terme Bhagavadgita significa "el cant de Bhagaván". És considerat un resum breu de les doctrines hinduistes on Krishna revela la seva identitat com el mateix Déu (suaiam Bhagavan). (4)
----
Notes
1. https://ca.wikipedia.org/wiki/Vedanta
2. Javier Ruiz Calderón, Vedāntasāra. La esencia del vedanta. 2009
3. https://ca.wikipedia.org/wiki/Rigveda
4. https://es.wikipedia.org/wiki/Bhagavad-g%C4%ABt%C4%81