L'advaita vedanta
L'advaita vedanta o vedanta és una modalitat del vedanta que ofereix una interpretació no dualista (advaita) de les doctrines fonamentals dels tres textos de l'escola vedanta (prasthānatraya).
L'obra més antiga que es conserva d'aquesta tradició és la māndukyakārikā, comentari en vers de la māndukyā upanixad escrit per Gaudapāda vers el s. VII e.c. i molt influit pels corrents no dualistes del budisme.
Šamkarā
El principal representant és Šamkarā que va viure vers el s. VIII e.c. i fou deixeble de Govinda, deixeble de Gaudapāda. A Šamkarā se li atribueixen molts textos, comentaris d'obres anteriors com les Upanixads, els Brahmasutres i la Bhagavad gita, però també obres originals en prosa i en vers, la major part d'elles espúries o dubtoses.
La crítica sols està unànimement d'acord en aquests escrits:
- Comentari dels Brahmasutres
- Comentari de les Upanixads Brahadaranyaka i Taittiriya
- Autoria de Upadešasāharsi
Doctrina
En aquest vers de Šamkarā es pot resumir la doctrina de l'advaita vedanta:
brahma satyam jagat mithya jivo brahmaiva naparah
El brahman és el real, el món és irreal i el jo individual no és diferent del brahman.
Aquestes són les idees principals:
- Sols existeix brahman, la realitat no dual, única i indivisa.
- La pluralitat del món és una aparença irreal, una il·lusió (māyā) basada en la ignorància (avidyā).
- L'existència cíclica, el món de la ignorància, el desig, l'acció, el plaer i el dolor, en resum, la roda del samsāra no ha existit mai.
- L'essència de l'individu no pot ser una altra que brahman.
Aquest individu il·lusori, s'allibera il·lusòriament del seu il·lusori esclavatge quan experimenta la veritat i desperta al coneixement de la seva natura infinita que mai havia perdut.
Fonts:
Javier Ruiz Calderón, Vedāntasāra. La esencia del vedanta. 2009
https://advaita-vedanta.org/
Bibliografia:
Mayeda S., Šamkarā's Upadešasāharsi, 1970. En anglès: A thousand teachings Tokyo Univ.