Lal Ded (1320-1392), coneguda també com Lalla, Lalita o Lalleśvarī, va ser una mística i poetessa de Caixmir, en la tradició del shivaisme tántrico medieval. Va ser la creadora de l'estil de poesia mística anomenat vatsun o Vakhs, literalment "parla" (del sànscrit vaak). Coneguts com “Lal Vakhs”, els seus versos són les composicions literàries més antigues en idioma caixmir i són una part important en la història de la literatura moderna de Caixmir.
Casada als 12 anys, va viure un infern en la seva família a les mans del seu marit i la seva sogra fins que va fugir de la seva casa. Lal Ded es va convertir en una asceta i ioguini saiva que deambulava nua, recitant els seus vakhs, amb els quals va inspirar tant a les gents hindús com a sufís, sent un els seus majors seguidors el fundador de l'Ordre dels Rishis del sufisme de Caixmir, Nund Rishi (s. xiv e.c.).
A través dels seus poemes, Lalla ens deixa un extraordinari llegat místic, però també humà, que reflecteix la lluita d'una dona compromesa amb l'alliberament espiritual, en el context d'una tradició ascètica predominantment masculina.
_______
VAKHS
1.
No turmentis aquest cos amb fam i set, Dona-li una mà, quan ensopegui i caigui. Què importen tots els teus vots i oracions! Només ajuda a altres persones al llarg de la vida, no hi ha devoció més veritable.
2.
Algunes persones abandonen les seves llars. Unes altres abandonen ermites. Tota aquesta renúncia no serveix de res, si no ets profundament conscient. Dia i nit, sé conscient amb cada respiració i viu aquí.
3.
Jo, Lalla, em vaig esgotar buscant-ho i vaig trobar forces, quan les meves forces s'havien esgotat. Vaig arribar al seu llindar, però vaig trobar la porta tancada amb pestell. Amb els ulls vaig tancar la porta i vaig mirar.
4.
El sol es posa, la lluna comença a brillar. La lluna es posa, només l'esperit roman. L'esperit es dissol, ja res roman. La terra, l'atmosfera i el cel desapareixen. (I són absorbits en el Suprem).
5.
Usa les robes necessàries per a no tenir fred. Menja només prou per a esmorteir la fam. Quant a la teva ment, deixa-la treballar per a reconèixer qui ets, l'Absolut. Aquest cos es convertirà en aliment dels corbs del bosc.
6.
Mil vegades he preguntat al meu guru: Com definir Això que no té nom? He preguntat i preguntat, però sempre en va. El Desconegut sense Nom, em sembla, és la font de tot el que veiem.
7.
Tant si rius, com si esternudes, tusses o badalles, prens un bany en les aigües sagrades o et passeges sense vestits al llarg de tot l’any… Això està prop de tu a cada moment. Reconeix-ho en tots aquests aspectes.
8.
Ment veritable, mira dins del cos, aquest cos que anomenen la pròpia forma de l'Ésser. Despulla't de la cobdícia i de la luxúria, poleix aquest cos, aquest cos tan brillant com el sol.
9.
Per una pràctica assídua, allò que s'ha desplegat àmpliament es reabsorbeix, allò que està dotat de forma i qualitats s'ha fos íntimament amb el vast Buit, fins i tot el Buit ha desaparegut, només queda llavors l'Inefable. Tal és, oh Brahmin, la Veritat a obtenir.
10.
Per un camí vaig venir, però no vaig anar pel camí real. Mentre encara estava enmig del terraplè amb els seus ponts embogits, el dia se'm va apagar. Vaig mirar dins de la meva butxaca i no vaig trobar ni una moneda a mà. Com pagaré el preu de la barca?
11.
L'ànima com la lluna, és ara i sempre nova una altra vegada.
12.
Els llibres sagrats desapareixeran i llavors només quedarà la fórmula mística. Quan la fórmula mística va desaparèixer, no va quedar res més que la ment. Quan la ment va desaparèixer, no va quedar res enlloc, i una veu es va fondre en el Buit.
13.
Ploro suaument per la meva ment, atrapada en la seva il·lusió de propietat. Ment, no ets qui creus. Estàs ballant sobre un pou. Aviat cauràs, i aquestes coses que has valorat i acumulat quedaran enrere.
14.
Sempre venim, sempre anem; Sempre, dia i nit, estem en moviment. D'on venim, allà anem, sempre en el cicle del naixement i la mort, del no-res al no-res. Però, sens dubte, aquí resideix el misteri, alguna cosa que hi ha allà perquè ho sapiguem. (No pot ser tot sense sentit).
15.
Hi ha persones que dormen i estan despertes, i altres despertes i profundament adormides. Algunes de les què es banyen en les piscines sagrades, mai es netejaran. I hi ha unes altres, que fent tasques domèstiques estan lliures de qualsevol acció.
16.
Com vaig arribar aquí? On vaig? Només la veritable iniciació ajuda. És la consciència de la respiració tot el que hi ha?
17.
Tu ets el cel i la terra, Tu ets el dia i la nit, Ets l'aire que tot l'impregna, Ets l'ofrena sagrada d'arròs, flors i aigua. Ets Tu en tot, Què puc oferir-te?
18.
Amb una fina corda de fil sense retorçar remolcaré la meva barca sobre la mar. Escoltarà les meves oracions? Em portarà amb seguretat? Aigua en una tassa de fang cru, girant i esvaint-se. La meva ànima marejada s'omple lentament per a fondre's. Oh, quant anhel aconseguir la meva meta!
19.
En cap altra cosa poso la meva confiança. Els meus poemes m'han donat el vi que he begut. Els meus poemes m'han donat la força d’encarar la foscor que romania arraulida en mi; l'he enrotllat i llançat al sòl, i l'he trencat en trossos.
20.
Ànima meva, Per què t'enamores de qui no és el teu veritable amor? Per què has pres la falsedat per veritable? Per què no pots entendre? Per què no pots saber? És la ignorància la que et lliga a la falsedat, a la roda incessant de naixement i mort, a aquest anar i venir.
21.
La il·luminació absorbeix aquest univers de qualitats. Quan ocorre aquesta fusió, no hi ha res més que Això. Aquesta és l'única doctrina. No hi ha paraules per a això, ni ment amb la qual comprendre-ho, ni categories de transcendència o no transcendència, ni vot de silenci, ni actitud mística. No hi ha Shiva ni Shakti en la il·luminació, i, si alguna cosa roman, sigui el que sigui, és l'única ensenyança.
22.
No vaig creure en ella ni un moment però vaig beure d'un glop el vi de la meva pròpia veu. I llavors vaig lluitar amb la foscor en el meu interior, la vaig derrocar, li vaig clavar les meves urpes, la vaig fer a miques.
23.
Ploraré i ploraré per tu, oh Ment! El món t'ha atrapat en el seu encanteri. Encara que t’adhereixis a elles amb l'ancora de ferro, ni tan sols l'ombra de les coses que estimes t'acompanyarà quan moris. Per què llavors has oblidat el teu veritable Ésser?
24.
Aprendre les escriptures és fàcil, viure-les, difícil. La cerca del Real no és un tema simple. En el profund de la meva cerca, les últimes paraules es van dissipar. Joiós i callat, el despertar em va trobar llavors.
25.
L'Absolut no vol meditacions ni austeritats. Només mitjançant l'amor pots aconseguir la seva Joia. Pots perdre't com la sal en l'aigua. Així i tot, t'és difícil conèixer l'Inefable.
26.
Vaig descobrir l’Absolut dins dels murs de la meva pròpia ànima. Busco el meu Ser fins a cansar-me, però ningú, ara ho sé, aconsegueix el coneixement ocult amb mer esforç. Llavors, absorta en «Tu ets Tot», vaig trobar el lloc del Vi. Totes les gerres estaven plenes fins a dalt, però no quedava ningú per a beure'l.
27.
Remolco la meva barca per l'oceà amb un fil. M'escoltarà i m'ajudarà a creuar? O m'estic esvaint com a aigua d'una tassa a mitjà bullir? Vaga, pobra ànima meva, no tornaràs a casa aviat.
28.
Quan la meva ment es va netejar d'impureses, com un mirall de la seva pols i brutícia, vaig reconèixer a l'Ésser en mi: quan el vaig veure habitant en mi, vaig comprendre que Això era el Tot i jo no era res.
29.
En aquest estat no hi ha Shiva, ni cap unió sagrada. Només una cosa commovedora, com un somni en un camí que s'esvaeix.
30.
La cadena de la vergonya es trencarà si t'armes de valor contra burles i malediccions. La roba de la vergonya es cremarà si domines al cavall de la teva ment.
31.
Que es burlin de mi o m'aclamin; Que cada persona digui el que vulgui; Que les bones persones m'adorin amb flors; Què pot guanyar ningú amb que jo sigui pura? Si el món parla mal de mi, el meu cor no albergarà rancúnia: Si soc una veritable bhakti, poden les cendres deixar una taca en un mirall?
32.
El més savi és fer-se la ximple. Amb ulls de linx, fer-se la cega. D'oïdes agudes, ser sorda. Polida, queda't apagada entre gents apagades. Sobreviu.
33.
El que els llibres em van ensenyar, ho he practicat. El que no em van ensenyar, m'ho he ensenyat a mi mateixa. Vaig ser al bosc i vaig lluitar amb el lleó. No he arribat tan lluny ensenyant una cosa i fent una altra.
34.
El meu Mestre em va donar una sola regla: Oblida l'extern, ves a l'interior de les coses. Jo, Lalla, em vaig prendre aquest ensenyament molt de debò. Des d'aquell dia, he ballat nua.
FONTS
https://ainapurpr1.blogspot.com/2016/12/lalla-ded.html
Dr. Bansi Lal Malla, Shaiva Thought and Art of Kashmir
Jaishree K. Odin, Lalla to Nuruddin:: Rishi-sufi Poetry of Kashmir
Jawahar Lal Bhat, LAL-DED REVISITED
Colleman Barks, Naked song, Lalla
Raquel Ferrández-Formoso, La presencia mística de Lalla, poeta y yoguini śivaíta del siglo XIV d.C.