El karma es simbolitza amb el nus infinit, mostrant que la relació entre causa i efecte és un cicle que continua eternament, sense principi ni fi. Aquest és el cicle etern de morts i naixements en el que experimentem l'experiència humana, per tal de fructificar les conseqüències de les nostres accions passades.
"Sukshma sharira" i "Sthula sharira"
Tots estem familiaritzats amb el concepte de la transmigració, el pas de l'ànima o l'esperit d'un cos a l'altre en el moment de la mort. Un cop fructificat el karma que se'ns ha assignat per a la nostra vida present, el cos mor i un cos nou neix amb una porció nova de karma per a fructificar.
Però som nosaltres els que ens anem reencarnant? Què és en realitat allò que passa d'un cos a l'altre?
En el segon capítol de la "Bhagavad gita", Krishna explica la reencarnació per mitjà d'una analogia dient que igual que un home es canvia un vestit vell per un de nou, així l'ànima abandona el cos mortal per un altre. L'ànima resta inafectada en les diferents etapes del cos: infantesa, joventut i vellesa, i quan el cos mor, l'abandona per un altre.
La paraula utilitzada per Krishna per definir l'esperit que abandona el cos és "dehi" que significa "el que habita un cos".
Hem d'identificar aquest "dehi" amb "atma"?
Segons els "rishis" en "l'Svetasvatara Upanishad", "atma" es descriu com una consciència omnipresent, amagada a l'interior de tots els éssers. Com que aquesta consciència és omnipresent, no pot transmigrar d'un ser a l'altre, ja que ja es troba present en tots els éssers. És per això que els "rishis" no utilitzen la paraula "atma" per definir la consciència transmigrant, la paraula que utilitzen és "sukshma sharira", el cos subtil i el seu oposat "sthula sharira" el cos físic.
"L'sthula sharira" podem identificar-lo amb el nostre cos físic, la part material, que podem tocar i percebre amb els sentits. En canvi, el "sukshma sharira" estaria format per allò immaterial que forma part de la nostra experiència terrenal: el prana, la força, els sentits, la ment.
En el vers 8 del capítol 15 del "Bhagavad gita", Krishna descriu el viatge del "sukshma sharira" amb una analogia dient que el que pren possessió d'un cos en abandonar-lo, s'emporta amb ell la ment i els sentits, d'igual manera com el vent s'endú la fragància de la seva font.
Així doncs, tenim doncs conceptes ben diferenciats. Per una banda, "sukshma sharira" la part que transmigra i per l'altra banda, "atma" la part que no transmigra.
Igual que l'aigua reflecteix la llum del sol, el "sukshma sharira" pot reflectir "l'atma" o consciència omnipresent, però no és la consciència que es troba present a tots els éssers. Quan el cos mor, el "sukshma sharira" transmigra a un altre cos i s'emporta amb ell el nostre "sofware", però no la nostra personalitat ni la nostra memòria.
Fent servir l'exemple d'un ordinador, "l'sthula sharira" seria el hardware. Quan l'ordinador mor, traspasem a un ordinador nou el "sukshma sharira" el software, però no traspassem els nostres arxius.
Les nostres experiències, la nostra personalitat, el nostre ego, desapareixen per sempre.
Tanmateix, tots sabem que hi ha diferents tipus de "hardware" i diferents tipus de "software". Si durant la nostra experiència actual hem anat enriquint el nostre ordinador, aquest pot passar en una vida futura amb certa informació addicional. D'aquesta manera es poden explicar per exemple els nens prodigi com Mozart o les persones que es realitzen a edats molt primerenques.
Les lleis del Karma
No tenim un text on estigui explicat de forma lineal el funcionament del karma, la informació es troba dispersa a les escriptures.
La llei del karma (acció) és causal, a cada acció li correspon un efecte, "phala". Quan realitzem una acció tenim diferents possibilitats pel que fa als resultats:
- Obtenir el que esperàvem
- Obtenir menys del que esperàvem
- Obtenir més del que esperàvem
- Obtenir quelcom totalment diferent
El fet que una acció pugui tenir com a resultat aquestes quatre variants és inexplicable i acostumem a justificar-ho amb l'atzar o la sort. Per a les lleis del karma no hi ha atzar ni sort, sinó que cada acció té un únic resultat possible. Això és degut al fet que una acció (karma) porta associat dos tipus de "phala": "drishta" i "adrhista".
"Drishta phala" són els resultats que veiem immediatament després de fer l'acció. "Adrishta phala" són els resultats que no podem veure immediatament, el resultat fructifica més tard. Les nostres bones accions (punya) produiran en un futur "adrishta punya", en aquest cas, una acció podria tenir com a resultat més del que esperàvem. Les nostres males accions (papa) produiran en un futur "adrishta papa", en aquest cas, una acció podria tenir com a resultat menys del que esperàvem.
La fructificació dels "adrishta pala" és l'explicació dels fets impredictibles a la nostra vida.
El lliure albir
Krishna ens diu que podem tenir autoritat, elecció, sobre els nostres actes, però mai sobre els resultats de les nostres accions. Podem escollir com actuar però no el resultat que està regit per tres variables l'atzar, els "adrhista phala" i els nostres esforços. Tots tres poden influir en el resultat d'una acció.
Creure que el món està totalment determinat pels "adrhista phala" ens faria viure en un món sense motivació. Per això és important tenir en compte les altres dues variables. D'una banda, l'atzar i d'altra banda, el nostre esforç que pot conduir el resultat cap a una banda o l'altra.
Negar la importància del nostre esforç trauria tot sentit a la vida i als propòsits de millora o la il·luminació.
L'etern cicle de vida i mort
Tota acció produeix unes conseqüències, "drishta" i "adrishta" que experimentarem en un futur. A mida de les nostres accions creen "adrishta", aquest es va acumulant per a ser fructificat en un futur.
El karma acumulat "sanchita karma" és inerte, però Ishvara escull una porció concreta d'aquest "sanchita karma", amb una part d'"adrishta punya" i una part d'"adrishta papa". Aquest karma que ha d'esdevenir en la nostra vida per a ser fructificat s'anomena "prarabdha karma" i és el karma responsable del nostre naixement.
El cicle de la vida i la mort ve determinat pel "sanchita karma", la quantitat de karma que ha de ser fructificat. És per això que els hindús consideren el cicle de la vida i la mort, etern, sense principi ni fi. Si hi hagués un primer naixement, aquest seria sense karma i això no tindria sentit, ja que és precisament el karma el que provoca el naixement. Així doncs, el cicle del karma és infinit, infinites són les vides que hem viscut i infinit és el karma que hem acumulat en aquestes vides, i també, són infinites les vides que hem de viure per fructificar aquest karma.
El "prarabdha karma" determina els fets que esdevindran a la nostra vida, la llargada de la qual està en relació amb la fructificació del "prarabdha karma". Un cop fructificat el karma, la vida s'acaba.
Cel i infern
Ocasionalment, Ishvara pot escollir per al proper naixement un "prarabdha karma" que contengui només "adrishta punya". Un karma tal proporcionaria una vida plena de bones experiències i sense patiment. El cas és que no és possible experimentar aquest karma com a ésser humà, en una experiència terrena.
Aquesta experiència és descrita com al cel, sense que el mot es refereixi a un lloc concret, si no, a una vida en la qual no existeix el patiment, on es fructifiquen els "adrishta punya".
El cas contrari també es pot donar, quan el proper naixement conté un "prarabdha karma" que contengui només "adrishta papa". Un karma tal proporcionaria una vida plena de patiment i seria viscuda en el que s'anomena infern on es fructifiquen els "adrishta papa" amb un patiment ininterromput.
Tant l'experiència en el cel com en l'infern són finites, ja que igual que la vida terrena, són el resultat d'una porció finita de "prarabdha karma".
Kriyamana karma
La nostra vida actual té com a finalitat fructificar el "prarabdha karma" que Ishvara ha escollit per a nosaltres, però sigui quina sigui la proporció d'"adrhista punya" i d'"adrhista papa", aquesta pot ser modificada per les accions que realitzem en aquesta vida present, ja que els "adrhista phala" aniran parcialment a formar part del "sanchita karma" i del "prarabdha karma" (kriyamana karma).
Així doncs, si realitzem males accions (papa) part de l'"adrhista papa" s'afegirà al nostre "prarabdha karma" canviant la proporció del karma a fructificar en patiment. En canvi, si realitzem bones accions (punya) part de l'"adrhista punya" s'afegirà al nostre "prarabdha karma" canviant la proporció del karma a fructificar en bones experiències.