Si com jo sou incapaces de comptar quantes vegades heu vist Friends, segurament recordareu l'episodi en què Joey li diu a Phoebe que no hi ha bones accions desinteressades, ja que tothom actua mogut per l'egoisme i l'interès personal.
Phoebe accepta el repte de trobar una acció desinteressada, però els seus esforços són en va, perquè totes les accions acaben per donar-li una satisfacció personal.
Karma i intenció
Segons l'hinduisme, tota acció intencionada produeix una empremta que caldrà compensar en un futur. Cal notar que l'accent està en la paraula intencionada.
Una intenció és la determinació o voluntat de fer alguna cosa amb una finalitat determinada.
Si conduïm per la carretera i un teixó es creua, l'atropellem i mor, aquesta acció no crea cap karma, ni positiu ni negatiu, ja que l'acció s'ha realitzat sense intenció.
En canvi, la major part d'accions que fem, les fem mogudes per una intenció.
El ioga de l'acció
A la Bhagavad Gita, Krišna dona a Arjuna les ensenyances per seguir el camí del karma ioga o ioga de l'acció que es podrien resumir en aquest vers:
"Per tant, fes sempre el treball que has de fer amb desafecció, perquè executant les accions amb desafecció l'ésser humà assoleix el bé suprem". (Cap. 3.9)
La desafecció és la manca d'intenció en l'acció. Aquesta desafecció, però, no pot ser quelcom voluntari, sinó que forma part del procés espiritual de dissolució de l'ego (ahamkara).
L'entitat fictícia, anomenada ego, s'apropia no només de les accions, sinó també del cos, dels sentiments i dels pensaments, convertint el percebut en "meu" o "jo".
El perill de l'apatia
Un dels obstacles en el camí espiritual, és que la desafecció pot conduir a l'apatia, la desídia, el desinterès.
Quan la persona no actua per interès, les accions es duen a terme com a part d'un corrent d'esdeveniments en el qual nosaltres no som més que una peça de l'engranatge: no ens identifiquem amb qui fa l'acció i no hi posem cap intenció.
Aquesta manera de fer, al principi sembla estranya, ja que sempre ens hem considerat part implicada en l'acció: tenim la intenció, fem l'acció i gaudim dels resultats.
Amb la desafecció tot això desapareix: ja no tenim la intenció, no ens considerem autors de les accions i som indiferents als resultats. Llavors, què queda?
Accions desinteressades i accions sense interès
En certa ocasió, un vell Swami que a penes podia caminar va rebre les atencions de Swami Sarvapriyananda per acomodar-se a la seva cel·la i en despedir-se li va dir:
"There are two kinds of accions disinterested and uninterested" (Hi ha dos tipus d'accions, les desinteressades i les sense interès).
Les accions desinteressades són aquelles que realitzem sense una motivació o interès personal; estem parlant d'altruisme, generositat, abnegació, despreniment, renúncia.
Les accions sense interès serien aquelles que no desperten un interès en nosaltres; aquí parlem d'indiferència, apatia, desatenció, desídia, desgana.
La distinció entre els dos tipus d'accions és d'especial interès per a qui segueix el camí del ioga o de l'advaita i del vedanta.
El fet que les accions es duguin a terme de manera desinteressada no les ha de convertir en accions sense interès. Hem de dur a terme el nostre deure sense afecció però amb alegria, per tal d'evitar caure en l'apatia i la inacció.
Com diu Swami Vivekananda, "La persona que segueix el karma ioga treballa perquè és la seva naturalesa treballar. Treballa perquè sent que és bo que ho faci, i no té cap objecte més enllà d'això. La seva posició en aquest món és la d'un donant, no d'un receptor, i mai li importa rebre res a canvi".
Links: https://www.youtube.com/watch?v=WNE4jXxzLiA
Vivekananda's Practical Vedanta, Swami Sarvapriyananda
https://www.wisdomlib.org/hinduism/essay/social-philosophy-of-swami-vivekananda/d/doc419391.html
Social philosophy of Swami Vivekananda
by Baruah Debajit, 2017.