 |
IVA WUNN, Las religiones en la prehistoria (2005). |
Recentment, s'està revisant la interpretació de les restes prehistòriques segons una perspectiva de gènere, igualitària i que evita aplicar els nostres paràmetres socials hetero masclistes i colonitzadors a altres comunitats.
Podem veure aquest enfocament en diversos articles que han aparegut recentment, com ara el publicat per Cara Wall-Scheffler: "The Myth of Man the Hunter: Women’s contribution to the hunt across ethnographic contexts". L'autora relata que es va quedar atònita en descobrir que el biaix dels antropòlegs feia que "quan trobaven tombes amb cossos acompanyats d'armes, donaven per fet que eren d'homes, sense comprovar si ho eren o no. O, si es constatava que qui estava enterrat amb armes o objectes punxants era una dona, es deduïa que els feia servir per a la cuina i no per a la caça o la guerra".
Tornant al llibre que ens ocupa farem un breu resum de les teories exposades per l'autora.
Religió o transcendència
Però, abans de començar, volem plantejar si és adequat parlar de religió quan ens referim a actituds dels homínids vers la realitat, quan aquestes toquen esferes representatives allunyades del món físic.
Encara que no existeix un consens acadèmic de què constitueix una religió, avui en dia parlem de religió com el "conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals", per tant, al nostre entendre seria més apropiat parlar de transcendència que parlar de religió, en aquests primers estadis.
També, en referència al títol del llibre, ens sembla excessiu usar el terme religions en plural, perquè, tal com ens exposa Wunn, no disposem d'un discurs narratiu que ens permeti traçar una línia evolutiva a partir de les restes de què disposem, l'únic que podem fer és "arrojar un rastro de luz sobre determinados períodos de tiempo o culturas arqueológicas y, sin tener en cuenta sus peculiaridades, ni su individualidad, deducir de ahí las características generales de la religión de una región o una época" (Wunn, 2005).
La línia evolutiva de la religió
Tot i això, Wunn traça una línia cronològica que transita per tota la prehistòria. Segons l'autora, la capacitat craniana dels australopitecs i els seus parents (6.000.000-2.000.000) descarten que "el prehomínid disposés de les facultats intel·lectuals que el capacitessin per tenir idees o sentiments religiosos" (Wunn, 2005). El mateix passa amb les espècies Homo habilis, Homo ergaster, Homo erectus o Homo heidelbergensis.
La situació canvia amb l'espècie Homo neanderthalensis (200.000-35.000) que és la primera a practicar enterraments que, encara que senzills, mostren una preocupació per preservar el cadàver i mantenir-lo intacte.
Els primers enterraments
A partir del Paleolític superior (35.000-11.500) els enterraments comencen a guanyar en elaboració: hi ha construccions sepulcrals i làpides, es prenen mesures per evitar que el cos es corroeixi, els cossos s'enterren juntament amb les pertinences personals i, en algun cas, hi trobem ofrenes. Aquest tipus d'enterrament permet, segons Wunn, deduir per primer cop unes idees concretes sobre el més enllà. Per primer cop, podem parlar de transcendència.
Pel que fa a la representació simbòlica, les primeres pintures realitzades per l'espècie Homo sapiens responen a un desig d'apropiar-se del món des del punt de vista simbòlic i conceptual, però no es poden associar a pràctiques màgiques-cinegètiques. Segons l'autora, teories com la del canibalisme o del ritual de l'os no poden sustentar-se avui en dia, com tampoc podem acceptar la idea d'un xamanisme en aquest període.
Estatuetes femenines
Les representacions de figures femenines (11.500), hem d'associar-les amb representacions de dones concretes que pels seus trets sexuals o la seva importància social eren portadores de poder.
 |
| Venus de Renancourt (23.000) 2014. |
Aquestes figures evolucionen, fruit d'una abstracció conceptual, passant de ser imatges d'una dona en concret a representar una funció protectora, com demostra el fet de dur-les a la roba com a ornament o de situar-les dins de la llar en determinats emplaçaments.
El culte als ancestres
Durant el Mesolític (11.500) continuen els enterraments, però ara els trobem estretament relacionats amb la vida de les persones vives, com podem observar a Lepenski vir on trobem una estreta relació entre el món de la mort i el món dels éssers vius. Els enterraments es feien al costat de les cases, amb ofrenes, amb esteles funeràries i figures femenines protectores.
 |
| Lepenski vir (8.000) 1965. |
El viatge cap a l'altra vida
A partir del Neolític, aquesta relació estreta amb les persones difuntes condueix a fer els enterraments sota de la mateixa llar, com podem veure a Çayönü Tepesi o a Asikli Hüyük. Aquest tipus d'enterrament ja deixen entreveure que la mort era percebuda com una transició entre diferents etapes de la vida d'una persona i aquesta transició calia fer-la seguint uns procediments en forma de ritual.
 |
| Enterrament a Çayönü Tepesi (8.500-7.500) |
Les pràctiques d'aquest període, no són, però, uniformes. A Mesopotàmia trobem les "cases de mort", a l'Anatòlia es conserven els cranis d'urús i bous, possiblement usats com a víctimes sacrificials, que substituïen la força vital que la mort prenia de la persona morta.
Çatal Hüyük és un dels complexos arqueològics més extensos d'aquest període. Aquí podem observar la conservació del crani de la persona difunta que solia guardar-se a la mateixa llar. Temps després, el cranis van ser substituïts per estatuetes que amb el temps van adquirir l'estatus de figures ancestrals. Aquí trobem l'estatueta denominada "dona que mostra la vulva" que es torna universal en aquest període i que simbolitza la "mare primigènia" i també, per primer cop, hi trobem una figura masculina.
 |
| Çatal Hüyük (6000) |
Pràctiques d'enterraments col·lectius
Aquest tipus de pràctiques evolucionen cap a un culte als ancestres, que és interpretat com una conseqüència del sedentarisme i la necessitat de continuar el llinatge i la legalitat de la família com a posseïdora de terres. Les pràctiques ara es realitzaven a la mateixa llar, venerant els ancestres i la figura femenina protectora de la llar.
A banda dels rituals de mort, trobem a Latmos art parietal que documenta el trànsit per les diferents etapes de la vida. També es troben actes públics lligats a la construcció d'una nova casa o a les transicions dels cicles anuals.
 |
| Latmos (7.500) |
En el Neolític tardà, continuen aquestes pràctiques, amb la incorporació ocasional d'estatuetes masculines.
Les pràctiques incloïen, la inhumació de la persona difunta, amb ofrenes que cobrien les necessitats de la vida quotidiana, que s'han interpretat com un suport per al llarg viatge fins a la següent vida. Quan les restes del cos desapareixien, s'interpretava que la persona difunta havia arribat a l'altra vida i llavors les restes del cos eren traslladades a un segon emplaçament que podia ser una cova o una tomba a terra.
Complexos funeraris i astronomia
Ja des de Lepenski vir, tenim una divinitat per als assumptes funeraris. Amb la cultura de la ceràmica de bandes incises, els enterraments passen a realitzar-se col·lectivament a llocs "sagrats". Aquests complexos mortuoris estan orientats pels punts cardinals i per dades astronòmiques significatives, especialment el solstici d'hivern. Les tombes s'orientaven sovint cap al solstici d'hivern.
Els complexos de crómlech actuaven com un calendari que permetia orientar-se en el temps i, així, determinar dates d'importància per a la societat d'agricultors.
 |
| Complex de crómlech |
A banda de les figures ja mencionades, la mare primordial i els ancestres, apareix amb la cultura de la ceràmica de bandes una nova figura femenina, una "dema" i també una figura femenina protectora, anomenada "deessa del dolmen" que es caracteritza per una mirada amenaçadora que protegeix dels perills del més enllà.
La representació masculina apareix al Neolític hongarès, amb un home amb sabre corbat. També es troben altres representacions que simbolitzen possiblement el temps i una representació masculina amb banyes de cérvol i que té relació amb la trajectòria del sol.
La relació amb els ancestres basada en "do ut des", es traspassa també a la resta de figures. Trobem pedres sacrificials, però també llocs del paisatge com ara fonts que es converteixen en llocs sagrats de veneració, on també es realitzaven sacrificis de sang.
Tot això, s'expressa de manera especial a l'illa de Malta, a causa del seu aïllament.
Conclussió
L'autora presenta un esbós ben documentat de les troballes de l'època i realitza una recopilació exhaustiva de les diferentes teories que en tema de religió, se n'han anat succeïnt al llarg del temps, des del s. XIX fins a l'any 2005.
Moltes d'aquestes teories han resultat ser invencions manipulades pels antropòlegs, com la teoria del canibalisme de l'espècie neandertal. Wunn s'esforça en rebatre aquestes teories falses, tendencioses i populistes.
El llibre abunda en descripcions detallades de les estatuetes o dels complexos arqueològics, que avui en dia resulten un xic excessives, ja que fàcilment podem veure les imatges consultant internet.
D'altra banda, com ja he comentat al principi, l'autora és hereva d'un biaix antropològic que avui en dia, per sort, s'està revisant i abandonant.
Finalment, per més que el títol ens parli de religions a la prehistòria, la conclusió és que no podem anomenar religió unes pràctiques disperses en l'espai i en el temps i de les que sabem ben poc, ja que les pedres no ens poden parlar dels costums, símbols, rituals i pensaments dels éssers que les van esculpir.
FONTS:
IVA WUNN, Las religiones en la prehistoria (2005).
The Myth of Man the Hunter: Women’s contribution to the hunt across ethnographic contexts. https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0287101
Las mujeres también salían a cazar. https://terraeantiqvae.com/m/blogpost?id=2043782%3ABlogPost%3A519743
Les dones també caçaven: com el biaix de gènere en l'antropologia ha amagat el seu rol
https://www.ccma.cat/324/les-dones-tambe-cacaven-com-el-biaix-de-genere-a-lantropologia-ha-amagat-el-seu-rol/noticia/3238612/
Religió. https://ca.wikipedia.org/wiki/Religi%C3%B3