El problema amb això és creure que els pensaments són lliures, que no han estat programats, condicionats, etc. Però si anem a la gènesi dels pensaments, veurem que arriben de manera inesperada, que no tenim idea de quin tipus de pensament serà el següent en arribar.
Podem pensar que el cervell és una fàbrica de pensaments, però el cervell no és independent, forma part d'un cos, que forma part d'un món, d'un univers... Això converteix cada pensament en un acte còsmic.Aquesta és la veritat que no volem afrontar. Perquè quan acceptem aquesta veritat, ens adonem que com a entitat separada, no tenim cap llibertat.
Llavors se'ns presenten dues opcions:
1. Continuar creient que som una entitat separada, sense llibertat.
2. Deixar de creure que som una entitat separada, amb la possibilitat de llibertat.
Sols situant-nos fora de l'entitat separada que imagina ser lliure pensadora, podem tenir la llibertat de pensar tots els pensaments de tots "els éssers que pensen".
No hi ha éssers pensants, sols hi ha instruments utilitzats per una entitat universal que pensa.